Eivissa: Història, Festes, Tradicions...

Història d'Eivissa

2011-04-13T14:59:00.000-07:00

En aquesta pàgina trobareu un resum de la història d'Eivissa.
Pitjau i obrireu una nova pàgina. Cal fer un resum per al treball.

Bandera d'Eivissa

2011-04-13T11:34:00.000-07:00

Mapa d'Eivissa i Formentera

2011-04-13T11:25:00.000-07:00

San Miquel de Balansat

2011-04-04T08:24:00.000-07:00

El Poble de Sant Miquel és el més gran del municipi. El nucli de població està format per 350 habitants i més de 900 habitants són població disseminada.

El poble de Sant Miquel té una zona turística de gran importància: el “Port de Sant Miquel”, en el qual hi conflueixen un gran nombre de turistes que gaudeixen dels hotels al vessant de la muntanya que donen de cara a la mar. La població turística d’aquesta zona és d’unes 1.500 places.

També hi ha que destacar com a lloc d’interès la “Cova de Can Marçà”, que es troba situada en un recolze de l’anomenat Port de Sant Miquel. És una cova que fou emprada antigament per entrar contraban a l'Illa i com a refugi dels qui el portaven. Avui en dia, encara es poden veure els senyals que indicaven on es guardava el contraban o que assenyalaven les diverses entrades i sortides. És una cova humida, amb llacs interiors i nombroses estalactites i estalagmites formades al llarg del temps per la humitat i la roca calisa.

El patró d’aquest poble és Sant Miquel Arcàngel; les fetes patronals es celebren el 29 de setembre i les seves celebracions són semblants a les que es duen a terme en Sant Joan, excepte els Focs de Sant Joan.

Cala San Vicent

2011-02-22T08:23:00.001-08:00

Cargado originalmente por Francesc Riera

Impressionant Tamarit en sa cala.
El seu patró, San Vicent es celebra el dia 5 d'Abril.

Sant Joan de Labritja: les seves festes.

2011-02-17T04:29:00.000-08:00

Sant Joan de Labritja és un municipi de l'illa d'Eivissa. El municipi consta de quatre parròquies: Sant Joan de Labritja (abans Sant Joan Baptista), Sant Miquel de Balansat, Sant Vicent de sa Cala i Sant Llorenç de Balàfia.
El gentilici joancí no es referix al municipi sinó al poble de Sant Joan. Els altres pobles tenen els seus propis gentilicis: llorencer a Sant Llorenç, miqueler a Sant Miquel, caler a Sant Vicent de sa Cala.
Les festes celebren el patró de cada localitat. Les dates de celebració en cada poble són:

Sant Vicent de Sa Cala: dia 5 d’abril
Sant Joan de Labritja: dia 24 de juny
Sant Llorenç de Balàfia: dia 10 d’agost
Sant Miquel de Balansat: dia 29 de setembre.

La celebració d’aquestes festes comença el mateix dia de la celebració, al matí, amb una repicada de campanes de l’església per avisar de la festa que començarà tot d’una. Després s’oficïa una missa solemne que congrega a la majoria d’habitants i molts de visitants que estan de pas per l’illa.
Després de la missa solemne té lloc la professó.
Com es tradicional, després en acabar la professó es pot presenciar a la plaça de l’esglesia una “ballada pagesa” a càrrec de la “colla” (grup folklòric) de la localitat, ataviats amb els vestits típics eivissencs.
També es degusten “orelletes” i “bunyols”, dolços típics eivissencs, acompanyats amb vi i refrescos.
A la tarda tenen lloc les activitats més lúdiques, d’animació infantil i ball. Conclouen amb un castell de focs artificials.

Primer Diumenge de Maig

2010-03-03T12:22:00.000-08:00

Festa tradicional i popular de Santa Eulària des Riu. S’originà, segons la llegenda, un primer diumenge de maig de fa molt de temps, quan l’antiga església de Santa Eulària estava situada en el lloc conegut com s’Església Vella; acabada la missa i quan havia sortit tothom, amb les imatges en processó, i l’església havia quedat totalment buida, aquesta caigué i remollà fins a la mar, sense que ningú prengués mal. Per això, en agraïment, des de llavors es recorda aquest esdeveniment cada primer diumenge de maig celebrant la festa. Encara que és una festa de caràcter local, recull gent de les illes d’Eivissa i Formentera, que aprofiten aquesta data per visitar Santa Eulària. Antigament, i per aquesta raó, era tradicional que acudissin a la vila gran quantitat de carros per portar gent de tot arreu, amb les seues millors mudades i, fins i tot, les famílies que no disposaven de carro l’empraven; els carrers s’omplien de parades i rifes i la gent passejava pel poble. Amb la Guerra Civil la festa va decaure i no fou fins l’any 1978 quan la Penya Esportiva de Santa Eulària la recuperà i organitzà una desfilada de carros per evocar aquells temps en què tothom hi acudia amb aquestos vehicles; també s’hi celebra una fira de maquinària agrícola i automoció i una exposició de plantes i flors, a més d’una revetlla popular.
Antigament era un magnífic espectacle comprovar com una gran quantitat de carros engalanats, així com homes i dones mudats amb els seus vestits típics provinents dels més diversos indrets de l’illa, es donaven cita en aquest dia tan especial a la vila del riu per celebrar aquesta festa. Deien “anam a maig” amb gran entusiasme al començament de les festes i “venim de maig”, pronunciat amb desànim i cansament una vegada celebrades les festes.

Medalla d'or per al ball Pagès a Nova Iork

2010-03-03T11:49:00.000-08:00

Malgrat els nombrosos condicionaments i limitacions de tot tipus que imposava el règim franquista, la música, la dansa i les cançons típiques de les Pitiüses anaven fent el seu camí i obrint a poc a poc fronteres i el valuòs, ric i antiquíssim folclore d’Eivissa i Formentera començava a ser reconegut i valorat arreu del món.
Un clar exemple d’aquest reconeixement internacional fou, sens dubte, l’atorgament al folclore eivissenc, el dilluns 4 d’octubre de 1965, de la medalla d’or del pavelló d’Espanya a la Fira Mundial celebrada aquell any a Nova Iork, amb la qual tornà orgullós a Eivissa, tres setmanes després (concretament, el 24 d’octubre) el grup que durant els últims tres mesos havia estat actuant, molt dignament i amb no pocs esforços i sacrificis, en representació de les Pitiüses.
La pomposa i poc menys que ridícula denominació del grup, “Grupo Folklórico de la Sección Femenina de Coros y Danzas de Ibiza” (coses del franquisme...) era, al cap i a la fi, el menys important. A més, els representants pitiusos foren set dones i sis homes, amb la qual cosa allò de “Sección Femenina” segurament no era del gust de tothom... Aquests són els noms dels qui formaven aquella representació: Àngels i Anita Bueno, Mercedes Bonet, Cristina Ferrer, Adelina Bonet, María Prats i Catalina García (totes elles d’Eivissa ciutat); i per part dels homes, Vicent Marí Tur i Bernat Guasch Marí, de Sant Josep; Antoni Planells Tur i Joan Palau Tur, de Sant Miquel; Josep Colomar, de Vila i Vicent Costa Bonet, de Jesús.
Si es fa referència a “esforços i sacrificis” no és un comentari gratuït. El grup eivissenc es va passar els tres mesos que durà la seua estància a Nova Iork treballant (és a dir, ballant, sonant i cantant) un bon grapat d’hores diàries. Així ho recorda una de les balladores: “Viviem en dos apartaments al barri de Queen’s; esmorzavem a les 9 i poc després ja anavem a la Fira, al pavelló d’Espanya, on actuavem des de les 12 fins les 16 hores. Dinavem a la Fira, les hores en què no actuavem les dedicavem a passejar per allí, i molts de dies tornavem a actuar des de les 16 hores fins a les 20, perquè hi havia moltíssima gent, molts d’espectadors que volien veure’ns... Realment fou molt sacrificat, un gran esforç de tots, però valgué la pena i sempre hem recordat aquella experiència amb alegria... Sobretot ens va emocionar molt quan, ja fora de la fira, en una desfilada per la Quinta Avinguda amb motiu del “Día de la Raza”, escoltarem crits de “¡Viva Ibiza!” entre el públic”.
Diuen les cròniques de l’època que per la Fira Mundial passaren més de deu millions d’espectadors d’arreu del món. El folclore eivissenc va contribuir a aquell èxit amb el seu granet d’arena. Un granet que a poc a poc s’ha anat fent més gran...

El vestit mallorquí: el seu vocabulari.

2010-02-22T14:58:00.000-08:00

Pitja damunt la imatge.
Escolta el vocabulari referent
a la vestimenta mallorquina.

Power-Point: vocabulari vestimenta Eivissenca

2010-02-22T14:56:00.000-08:00

L'eurocalculadora

2010-02-22T14:54:00.001-08:00

PROBLEMA 1

Aquesta setmana visitaren el museu 1.104 persones.
Les visites es fan en grups de 12 persones.
Quants de grups es varen fer?

PROBLEMA 2

Cada grup va pagar 24 €.
Quin preu té l'entrada al Museu per persona?
Quans sous ha recaudat el Museu aquesta setmana?

La fona

2010-02-22T12:32:00.000-08:00

Hola a tots,

Clica en la imatge.
Has de llegir la informació que es detalla.
Contesta a unes preguntes i finalment fes l'avaluació.

Presentació del bloc

2010-02-22T12:28:00.001-08:00

Hola a tots:
Encara no sé com va a quedar aquest bloc ni si realment serà profitòs a un llarg o curt termini.
En principi el bloc està pensat per a que els alumnes puguen aportar informació i fer entrades relacionades amb les festes més populars que ells coneixen i també perquè facin una recerca de les tradicions que al llarg del temps han arrivat fins a nosaltres.
Les visites al Museu etnològic poden ser molt profitoses perquè coneguin com anaven vestits i vestides els homes i dones d'Eivissa en altres temps.
Jocs, celebracions, festes, vestimenta, eines, etc serà la nostra recerca.

Museu Etnològic: Mudada i emprendades

2010-02-22T11:52:00.000-08:00

Museu Etnològic.
Pitja damunt la fotografia i podràs
veure l'àlbum de vestits típics
Eivissencs.

Festes i tradicions

2010-02-22T11:42:00.001-08:00

Ens proposam cercar informació i arxius del desenvolupament de ses festes populars als diferents pobles d'Eivissa.
Anirem a fer fotos i cercarem informació dels diferents vestits utilitzats a Eivissa al llarg de la seva història.
Visitarem el Puig de Missa a Santa Eulària on es situa el Museu Etnolòlogic.